Bueeeno!
Tot i que la meva relació amb els noves tecnologies està més decantada potser a la feina que no pas a l'oci, he de reconèixer que m'agraden, encara que tinc domini "a nivell d'usuari". Mai he estat una nena de jugar amb consoles, ni de videojocs... més aviat de nines, jocs de taula i jocs de carrer.
Influència de les noves tecnologies al llarg de la meva vida
No sé quan es va produir ben bé el meu primer contacte amb les noves tecnologies, suposo que amb el Teleskech (s'escriu així?) i amb un ordinador d'aquests infantils que duien jocs educatius i amb els quals jo m'entretenia molt. Crec que aquests ordinadors són una bona manera d'iniciar-se en el món de les nvoes tecnologies, a més, se'n treia molt profit d'ells.
Però sens dubte, les influències més grans (a banda de la televisió, obviament), han estat el telèfon i la càmera de fotos. A casa no teniem telèfon, així és que des dels 2 anys o inclús abans, sempre que anava a casa dels meus tiets o de la meva àvia aprofitava per apropiar-me'l: agafar el telèfon sempre que algú trucava, fer jo les trucades a familiars i amics o simplement fer trucades imaginàries.
L'altre gran influència, la càmera de fotos, la combinava sovint amb el telèfon, m'encantava doisfressar-se i ferme "sessions" mentre feia veure que trucava a un munt de gent. Suposo que per això em va fer tanta il·lusió quan a casa vam tenir telèfon i càmera de fotos, i ja no diguem el mòbil i la càmera digital!
Més tard van començar els trballs de l'escola, i el meu tiet em va regalar la seva màquina d'escriure elèctrica per poder fer-los. Era una passada, em passava tantes estones practicant io escribint el que fos... Malgrat que fins que li vaig agafar el punt, va passar un temps: les pàgines sortien amb el text torçat per no haver colocat bé el full, havies de picar més d’ujna vegada (movent una mcia la màquina) sobre la mateixa lletra per fer-la negreta, subratllar era complicadíssim perquè mai et coincidia, quan esborraves semrpe quedava el senay al full, si el treies ja era del toto impossible tornar a fer quadrar la línia per on anaves... Però tot i així m’agradava molt.
Però els meus companys de classe i amics ja començaven a tenir ordonadors, i alguns fins i tot Internet (eing? Internet? I això com funciona? Com es fa epr entrar a les pàgines de la tele i veure les sèries i els famosos?) Per a mi era del tot desconegut, de fet, una vegada vaiog a anar a un ciber per intentar explorar a Internet, i va ser un desastre total, no entenia res i no era capaç d’entrar enlloc. Doncs com deia, em vaig haver de comprar un ordionador per pdoer fer bé els treballs (i perque en volia un, no ens enganyem). Va ser força més fàcil, perquè a l’escola sói que fèiem informàtica i ens havien ensenayt a fer-lo anar més o menys des de petits (fèiem dibuixos amb el Paint, jugàvem a
I poc després de tenir ordinador, tocava posar internet... el messenger, els xats, els mails col·lectius... Crec que tohom que ha tingut el messenger per priejmr cop, s’hi ha “enganxat”, estar a mig sopar i haver-te d’aixecar corrents perquè sona el ”tirirín” que indica que algú t’està parlant. Internet implica obrir-se a un món de novetats, i obre moltes portes, cada vegada comencem abans a envoltar-nos de noves etcnologies.
Doncs com he comentat abans, el telèfon va ser per a mi una influència molt important, a la meva mare i a mi ens van regalar un súper mòbil, un totxo enrome complicadíssim de fer servir, al que gairebé no li durava la bateria i que tampoc utilitzàvem gaire perquè molt poca gent en tenia,; però era un súper luxe tenir-lo, encara que fos vell i no gaire pràctic.
Aviat, però, em van regalar el meu propi mòbil, un Nadal, crec que vaig al·lucinar tant amb el regal que no sabia ni què dir... el One Touch Easy!! Com molava... jeje.
Arrel d’aquí –ordinador, mòbil, Internet-, les noves tecnologies van començar a esdevenir quelcom quotidià per a mi, i cada vegada han resultat més imprescindibles. De fet, des de principis de setemebre he hagut d’estar sense ordinador perquè se’m va espatllar i he hagut de comprar un de nou (que a més m’ha donat força problemes) i ha estat gairebé un infern no poder tenir-lo fins avui mateix. M’adono que depenem cada vegada més de les noves tecnologies per a tot, i no sé fins a quin punt això resulta positiu...
Una experiència positiva amb les noves tecnologies
El curs passat vaig començar a treballar a un esplai, i durant les colònies de primavera el grup de Joves vam muntar un doble vídeo per exposar l’última nit de colònies. D’una banda, vam fer una novel·la sobre una història que es van inventar ells mateixos d’amors i desamors, i de l’alatra, van fer de reporters durant totes les colònies gravant tots els companys de l’esplai mentre feien les activitats i fent-los entrevistes sobre com s’ho estaven passant, què feien...
Va servir per fer pinya amb el grup, i a més vam riure molt, la novel·la era complicada de fer perquè vam haver de repetir-la un munt de vegades, en el millor moment a algú queia, o se li escapava el riure, o creuava per mig de l’escena algun nen... va ser molt divertit, i vaig gaudir molt amb ells fent-ho. La última nit, a la festa final, vam passar els dos vídeos i van tenir molt d’èxit! Va ser una experiència molt maca, i vaig gaudir molt.
Una experiècnia negativa amb les noves tecnologies
No sé si és la pìtjor, però una de les que mes recordo, segur. Havíem de fer la presentació d’un treball en el format que vulguéssim, i com ens feia tanta vergonya a totes les que formàvem el grup parlar en públic, vam decidir que un movie-maker seria la millor solució, però cap de nosaltres sabia com s’utilitzava. Ni l’havíem vist mai.
Total, que ens vam trobar a l’últim cap de setmana que ens quedava abans de presentar-lo, a molt pocs dies, sense saber encara com fer la presentació. Estàvem totes quatre a casa d’una companya del grup, i vam haver de trucar a un conegut seu perquè vingués a ajudar-nos amb el muntatge. Eren gairebé les quatre de la matinada quan vam acabar per fi el projecte... va ser un caos total, això sí, el movie-maker ja no se’ns oblidarà a cap de les quatre fer-lo anar!
Què m’agradaria aprendre
Què m’agradaria aprendre? De tot, tot allò que em pugui servir tant a nivell professional com en el meu temps d’oci, sobretot en quant a programes tipus l’Acrobat Reader, que s’utilitza molt a la facultat i hi vaig una mica peix... el trobo massa complicat i no gaire útil, suposo que perquè no el conec gaire...
Estic oberta a aprendre tot allò que se m’ensenyi!
