Comiat NTAE

Abans que res, perdó pel retard!

He estat fora el cap de setmana i em vaig despistar, ho sento!
No sé si comptarà com a darrera entrada de blog, però de totes maneres he gaudit força de l'assignatura, tot i que potser m'ha mancat temps/sessions per poder fer la web a classe, ja que crec que les haguéssim pogut fer millor i hauria estat més divertit, ja que fent-ho tot durant les vacances de Nadal ha suposat un mica d'estrés... Suposo que és normal ja que hi ha hagut moltes sessions que no s'han fet i ha mancat temps per fer-ho tot.

A banda d'això però, volia dir que crec que és una assignatura molt útil i que s'hauria d'haver fet el primer any de carrera, que és quan realment haguéssim pogut aprofitar els coneixements adquirits per a totes els assignatures, jo proposaria el canvi per als anys vinents!!

Ah! al nostre grup no ens vam assabentar que el divendres 9 hi havia classe, pensàvem que l'entrega de la web i la proposta de millora s'havia de fer via on-line, per això no vam anar a classe; de fet, ens hauria agradat molt presentar la nostra web, que ha quedat molt xula jeje si aconseguim publicar-la ja la veureu!

Doncs a passar-ho bé i que aprovem tots!jeje

"Serious Games"

La veritat és que no tenia ni idea de què eren els Serious Games, ni tan sols de que existissin..

He trobat un blog a la xarxa que ho explica força bé, http://www.exelweiss.com/blog/356/serious-games-juegos-serios/ on parla dels tipus de Jocs que hi ha i en posa alguns exemples. Un que m'ha agradat és el Food force (http://www.food-force.com/es/) A la Terra hi ha una gran crisi humanitaria, que es pot pal·liar jugant al Food force: es tracta d'anar superant diferents missions per poder pal·liar la crisi alimentària a diferents indrets del món. Un joc interactiu que, a més, permet ajudar als altres; ja que la web disposa d'enllaços amb maneres d'ajudar a combatre aquesta crisi de la fam i la desnutrició arreu del món. a més, no jugues, sol, comptes amb un equip de professionals ( pilots, científics, economistes...) per a realitzar les diferents missions.

A la mateixa web, hi ha un enllaç per a profesors que vulguin utilitzar el joc com a eina de treball a les aules, crec que pot ser una manera si més no entretenguda de fer entendre als nens i joves l'enorme crisi alimentària que pateixen molts països, ja que, implicant-los a ells en el joc, se'ls fa partíceps de la seva "solució" i, alhora, conscients de la problemàtica.

M'ha agradat molt! el recomano!

Presentacions dels Powers Point

Uf.. ja tocava actualitzar!
Crec que l'activitat ha anat força bé, donat que a tots ens calia "una mica" situar-nos o resituar-nos envers l'aplicació de les Noves Tecnologies a l'àmbit educatiu abans de començar de ple l'assignatura. I aquesta activitat ens ha posat més a menys a tots en un mateix nivell o punt de partida.

D'altra banda, el fet d'haver-la realitzat per grups ha servit per facilitar molt la tasca i apropar cadascun dels temes a tothom, ja que si ho haguéssim hagut de fer pel nostre propi compte jo sóc la primera que dubto si m'ho hagués lleguit tot amb el prou deteniment i enterant-me. tot i que és cert que en un principi la majoria rebutjàvem la idea de presentacions a al resta de la classe i demés, potser per mandra, potser per vergonya, però crec que al final ens ha su`posat molt menys esforç i hem agaraït fer-ho d'aquesta manera.


Personalment, un dels textos que més em va agradar va ser el de Manuel Castells, "El poder tiene miedo de Internet", considero que Internet té la capacitat de deixar en evidència els mitjans de comunicació, que sovint mostren només una cara de la realitat, la que ells volen; i si bé és cert que a Internet també hi haurà qui només vulgui mostrar la seva visió, la possibilitat de fer partícep a tothom anul·la aquest fet.

Un altre element que em va cridar l'atenció va ser el de "L'alfabetització digital com a factor d'inclusió social", que, tot i ser una mica alarmista, sí que posa de manifest la "necessitat" cada cop més de què tothom es "digitalitzi", que tots ens impliquem i demostrem que podem estar al dia de la era digital, ja que els qui no ho estiguin, quedaran exclosos...

Suposo que tot té els seus avantatges i els seus inconvenients, i les TIC també!

Tecnoautobiografia

Bueeeno!

Tot i que la meva relació amb els noves tecnologies està més decantada potser a la feina que no pas a l'oci, he de reconèixer que m'agraden, encara que tinc domini "a nivell d'usuari". Mai he estat una nena de jugar amb consoles, ni de videojocs... més aviat de nines, jocs de taula i jocs de carrer.

Influència de les noves tecnologies al llarg de la meva vida

No sé quan es va produir ben bé el meu primer contacte amb les noves tecnologies, suposo que amb el Teleskech (s'escriu així?) i amb un ordinador d'aquests infantils que duien jocs educatius i amb els quals jo m'entretenia molt. Crec que aquests ordinadors són una bona manera d'iniciar-se en el món de les nvoes tecnologies, a més, se'n treia molt profit d'ells.

Però sens dubte, les influències més grans (a banda de la televisió, obviament), han estat el telèfon i la càmera de fotos. A casa no teniem telèfon, així és que des dels 2 anys o inclús abans, sempre que anava a casa dels meus tiets o de la meva àvia aprofitava per apropiar-me'l: agafar el telèfon sempre que algú trucava, fer jo les trucades a familiars i amics o simplement fer trucades imaginàries.

L'altre gran influència, la càmera de fotos, la combinava sovint amb el telèfon, m'encantava doisfressar-se i ferme "sessions" mentre feia veure que trucava a un munt de gent. Suposo que per això em va fer tanta il·lusió quan a casa vam tenir telèfon i càmera de fotos, i ja no diguem el mòbil i la càmera digital!

Més tard van començar els trballs de l'escola, i el meu tiet em va regalar la seva màquina d'escriure elèctrica per poder fer-los. Era una passada, em passava tantes estones practicant io escribint el que fos... Malgrat que fins que li vaig agafar el punt, va passar un temps: les pàgines sortien amb el text torçat per no haver colocat bé el full, havies de picar més d’ujna vegada (movent una mcia la màquina) sobre la mateixa lletra per fer-la negreta, subratllar era complicadíssim perquè mai et coincidia, quan esborraves semrpe quedava el senay al full, si el treies ja era del toto impossible tornar a fer quadrar la línia per on anaves... Però tot i així m’agradava molt.

Però els meus companys de classe i amics ja començaven a tenir ordonadors, i alguns fins i tot Internet (eing? Internet? I això com funciona? Com es fa epr entrar a les pàgines de la tele i veure les sèries i els famosos?) Per a mi era del tot desconegut, de fet, una vegada vaiog a anar a un ciber per intentar explorar a Internet, i va ser un desastre total, no entenia res i no era capaç d’entrar enlloc. Doncs com deia, em vaig haver de comprar un ordionador per pdoer fer bé els treballs (i perque en volia un, no ens enganyem). Va ser força més fàcil, perquè a l’escola sói que fèiem informàtica i ens havien ensenayt a fer-lo anar més o menys des de petits (fèiem dibuixos amb el Paint, jugàvem a la Carmen SanDiego... era molt guay).

I poc després de tenir ordinador, tocava posar internet... el messenger, els xats, els mails col·lectius... Crec que tohom que ha tingut el messenger per priejmr cop, s’hi ha “enganxat”, estar a mig sopar i haver-te d’aixecar corrents perquè sona el ”tirirín” que indica que algú t’està parlant. Internet implica obrir-se a un món de novetats, i obre moltes portes, cada vegada comencem abans a envoltar-nos de noves etcnologies.

Doncs com he comentat abans, el telèfon va ser per a mi una influència molt important, a la meva mare i a mi ens van regalar un súper mòbil, un totxo enrome complicadíssim de fer servir, al que gairebé no li durava la bateria i que tampoc utilitzàvem gaire perquè molt poca gent en tenia,; però era un súper luxe tenir-lo, encara que fos vell i no gaire pràctic.

Aviat, però, em van regalar el meu propi mòbil, un Nadal, crec que vaig al·lucinar tant amb el regal que no sabia ni què dir... el One Touch Easy!! Com molava... jeje.

Arrel d’aquí –ordinador, mòbil, Internet-, les noves tecnologies van començar a esdevenir quelcom quotidià per a mi, i cada vegada han resultat més imprescindibles. De fet, des de principis de setemebre he hagut d’estar sense ordinador perquè se’m va espatllar i he hagut de comprar un de nou (que a més m’ha donat força problemes) i ha estat gairebé un infern no poder tenir-lo fins avui mateix. M’adono que depenem cada vegada més de les noves tecnologies per a tot, i no sé fins a quin punt això resulta positiu...

Una experiència positiva amb les noves tecnologies

El curs passat vaig començar a treballar a un esplai, i durant les colònies de primavera el grup de Joves vam muntar un doble vídeo per exposar l’última nit de colònies. D’una banda, vam fer una novel·la sobre una història que es van inventar ells mateixos d’amors i desamors, i de l’alatra, van fer de reporters durant totes les colònies gravant tots els companys de l’esplai mentre feien les activitats i fent-los entrevistes sobre com s’ho estaven passant, què feien...

Va servir per fer pinya amb el grup, i a més vam riure molt, la novel·la era complicada de fer perquè vam haver de repetir-la un munt de vegades, en el millor moment a algú queia, o se li escapava el riure, o creuava per mig de l’escena algun nen... va ser molt divertit, i vaig gaudir molt amb ells fent-ho. La última nit, a la festa final, vam passar els dos vídeos i van tenir molt d’èxit! Va ser una experiència molt maca, i vaig gaudir molt.

Una experiècnia negativa amb les noves tecnologies

No sé si és la pìtjor, però una de les que mes recordo, segur. Havíem de fer la presentació d’un treball en el format que vulguéssim, i com ens feia tanta vergonya a totes les que formàvem el grup parlar en públic, vam decidir que un movie-maker seria la millor solució, però cap de nosaltres sabia com s’utilitzava. Ni l’havíem vist mai.

Total, que ens vam trobar a l’últim cap de setmana que ens quedava abans de presentar-lo, a molt pocs dies, sense saber encara com fer la presentació. Estàvem totes quatre a casa d’una companya del grup, i vam haver de trucar a un conegut seu perquè vingués a ajudar-nos amb el muntatge. Eren gairebé les quatre de la matinada quan vam acabar per fi el projecte... va ser un caos total, això sí, el movie-maker ja no se’ns oblidarà a cap de les quatre fer-lo anar!

Què m’agradaria aprendre

Què m’agradaria aprendre? De tot, tot allò que em pugui servir tant a nivell professional com en el meu temps d’oci, sobretot en quant a programes tipus l’Acrobat Reader, que s’utilitza molt a la facultat i hi vaig una mica peix... el trobo massa complicat i no gaire útil, suposo que perquè no el conec gaire...

Estic oberta a aprendre tot allò que se m’ensenyi!

Benvinguts al meu blog!

Holaaaaaaaaaaaaa!!